Un màpping a l’església de Montclar

Fa uns mesos, quan ja feia més d’un any que m’havia mig traslladat a Montclar, em vaig posar en contacte amb la Virginia Parramon, impulsora del projecte Logos Berguedà, per a conèixer-nos i parlar de possibles projectes en què poguéssim col·laborar.

Em va convidar a participar en una sèrie d’actes culturals que parteixen de la figura de l’Abat Oliba i que es celebraran durant aquest any 2017. La manera com m’he sentit més còmode per a participar-hi és enfocant-ho cap al paisatge berguedà i concretament la panoràmica omnipresent que es veu des de Montclar, on els primers contraforts del Prepirineu trenquen l’ondulada regularitat de la Catalunya Central.

Les muntanyes són la muralla que protegeix unes terres quasi deshabitades i desconegudes per l’home. Allà hi ha les meravelles que encara no ha vist ningú: són la porta del cel. La inscripció que a la llinda de la porta de moltes esglésies diu Hic domus dei et porta coeli est relaciona aquests dos llocs, les muntanyes i l’església, la porta del cel i la casa de Déu, i amb la proposta que desenvoluparé vull jugar intencionadament a confondre paisatge, natura i arquitectura religiosa com a testimonis que són de tot allò per què l’home es sent superat.

La proposta es concreta en una instal·lació de màpping de petit format a l’interior de l’església de Sant Martí de Montclar. Serà visitable durant la setmana anterior a la Festa Major del poble, des del diumenge 30 de juliol fins el dissabte 5 d’agost.

Tot i que ja feia mesos que hi donava voltes, fa unes setmanes que he començat a materialitzar la proposta, treballant amb models digitals del terreny, escanejos 3D que vaig fer a Sant Joan de Mondarn i a Serrateix, i altres alquímies. El cap de setmana passat vaig fer una primera prova de projecció incorporant-hi els mètodes d’interactivitat entre àudio i vídeo que vaig desenvolupar durant la residència a Medialab-Prado de l’any passat.

Aquesta primera prova tenia diversos objectius:

  • Comprovar la resposta de l’espai de l’església al so del violoncel.
  • Veure com aquest so afectava les imatges en el sistema interactiu de què he parlat.
  • Valorar la idoneïtat de la primera versió generada de la plantilla i dels continguts digitals a projectar-hi,
  • així com el contrast que assolia la projecció dins l’església, per on entrava parcialment la llum del sol a la tarda.
  • i ser conscient de molts altres detalls que l’experiència in situ ens aporta.

A aquest vídeo pots veure un resum de tot plegat.

Una resposta a «Un màpping a l’església de Montclar»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *