Pregària, experimentació i màpping

Si t’estàs preguntant el per què d’aquest títol, ves directament al vídeo de sota.

Ja és a punt el màpping de petit format dins l’església de Sant Martí, a Montclar de Berguedà. Es tracta d’una instal·lació que ja fa uns mesos que estava preparant, tot i que les darreres setmanes han estat les més intenses perquè són les que he dedicat a la producció de continguts. Pel camí, vaig fer una campanya de Verkami que no va assolir l’objectiu de finançament. Sigui com sigui, ara ja és una realitat.

És oberta cada dia, aproximadament des de les quatre de la tarda, tot i que els horaris més garantits són a partir de les 18 i fins les 21 aproximadament. Hi serà fins el dissabte dia 5, que també és Festa Major a Montclar, i potser aquell dia allargarem una mica més en funció de l’interès que hi hagi per a visitar-la.

Tens preguntes o aportacions? Deixa un comentari!

Màpping “Domus Dei et porta coeli”

Fa unes quantes setmanes t’explicava a aquesta entrada que estava preparant un màpping de petit format que s’exhibiria a l’interior de l’església de Sant Martí de Montclar.

Des de llavors, amb un enfocament a vegades més de producció, altres més artístic, i d’altres més tècnic, he estat preparant aquesta instal·lació visual, i ara puc dir que ja quasi és una realitat tot i que encara em queda força feina a fer fins el proper diumenge dia 30, que és quan la muntaré.

La instal·lació s’exhibirà entre els dies 31 de juliol i 5 d’agost. Intentaré garantir que es pugui visitar entre les 16 i les 20 hores de cada un d’aquests dies. Durant aquesta estona, pot ser que em trobis experimentant amb el violoncel i la interactivitat sonora que, en més o menys grau, tindrà la instal·lació.

Pel que fa a la part visual, es tracta simplement d’una projecció sobre un dibuix de 120x90cm.  Però encara que les condicions de producció són molt i molt humils, la projecció de continguts generats en 3D sobre un dibuix imprès crea unes il·lusions molt sorprenents. Vine per a veure-ho!

Com potser també saps, vaig muntar una campanya de finançament col·lectiu a través de Verkami per a cobrir l’esforç professional de muntar-ho tot plegat. Encara que malauradament no vaig aconseguir l’objectiu de finançament, l’experiència ha estat interessant i m’ha permès reflectir l’evolució del projecte en diverses entrades que vaig anar escrivint:

Subscriu-te al butlletí per a estar al corrent de tot el que vaig fent. És en anglès, però com que l’escric jo, no serà del tot correcte però tampoc gaire sofisticat. Pots subscriure-t’hi a través del formulari que tens a la banda dreta d’aquesta pàgina, o fent clic aquí.

PS: Els dies 5 i 6 d’agost és Festa Major a Montclar, i hi haurà diverses actuacions musicals i activitats entre les quals segur que hi ha quelcom que t’interessa. Fes-hi una ullada!

Un màpping a l’església de Montclar

Fa uns mesos, quan ja feia més d’un any que m’havia mig traslladat a Montclar, em vaig posar en contacte amb la Virginia Parramon, impulsora del projecte Logos Berguedà, per a conèixer-nos i parlar de possibles projectes en què poguéssim col·laborar.

Em va convidar a participar en una sèrie d’actes culturals que parteixen de la figura de l’Abat Oliba i que es celebraran durant aquest any 2017. La manera com m’he sentit més còmode per a participar-hi és enfocant-ho cap al paisatge berguedà i concretament la panoràmica omnipresent que es veu des de Montclar, on els primers contraforts del Prepirineu trenquen l’ondulada regularitat de la Catalunya Central.

Les muntanyes són la muralla que protegeix unes terres quasi deshabitades i desconegudes per l’home. Allà hi ha les meravelles que encara no ha vist ningú: són la porta del cel. La inscripció que a la llinda de la porta de moltes esglésies diu Hic domus dei et porta coeli est relaciona aquests dos llocs, les muntanyes i l’església, la porta del cel i la casa de Déu, i amb la proposta que desenvoluparé vull jugar intencionadament a confondre paisatge, natura i arquitectura religiosa com a testimonis que són de tot allò per què l’home es sent superat.

La proposta es concreta en una instal·lació de màpping de petit format a l’interior de l’església de Sant Martí de Montclar. Serà visitable durant la setmana anterior a la Festa Major del poble, des del diumenge 30 de juliol fins el dissabte 5 d’agost.

Tot i que ja feia mesos que hi donava voltes, fa unes setmanes que he començat a materialitzar la proposta, treballant amb models digitals del terreny, escanejos 3D que vaig fer a Sant Joan de Mondarn i a Serrateix, i altres alquímies. El cap de setmana passat vaig fer una primera prova de projecció incorporant-hi els mètodes d’interactivitat entre àudio i vídeo que vaig desenvolupar durant la residència a Medialab-Prado de l’any passat.

Aquesta primera prova tenia diversos objectius:

  • Comprovar la resposta de l’espai de l’església al so del violoncel.
  • Veure com aquest so afectava les imatges en el sistema interactiu de què he parlat.
  • Valorar la idoneïtat de la primera versió generada de la plantilla i dels continguts digitals a projectar-hi,
  • així com el contrast que assolia la projecció dins l’església, per on entrava parcialment la llum del sol a la tarda.
  • i ser conscient de molts altres detalls que l’experiència in situ ens aporta.

A aquest vídeo pots veure un resum de tot plegat.

Curs de màpping al Labmèdia de la UB

Els dies 7, 9, 11, 14 i 16 de novembre impartiré al Laboratori Mèdia de la Facultat de Belles Arts de la UB un curs introductori a la tècnica del màpping.

Durant les 15 hores que dura el curs, aprendrem els principis elementals en què es basa aquesta tècnica: coincidència entre objectes i projecció, manteniment de la relació d’aspecte, elaboració i ús de plantilles vectorials… Sense perdre de vista una mica de contextualització cultural i fonaments tècnics bàsics que ens ajudaran a comprendre millor l’actualitat de la disciplina.

  • Lloc: Laboratori Mèdia de la Facultat de Belles Arts. Aulari Florensa, C/ Adolf Florensa s/n, planta 1. Plànol.
  • Dies 7, 9, 11, 14 i 16 de novembre de 2016
  • Horari: de 17 a 20h.
  • Preu: 65 €.
  • Mínim d’inscrits: 8; màxim 12.
  • Més informació: Truca al 934 039 894 o escriu a labmedia@ub.edu . Si tens dubtes també pots fer un comentari a aquesta mateixa entrada.
  • Requisits:
    • Aquest taller va destinat a persones interessades en la creació audiovisual. Tot i que és un curs introductori, es recomana algun tipus de familiaritat amb l’edició de vídeo i, per extensió, amb la imatge digital. Cal ser un usuari autònom des del punt de vista de l’ús general de l’eina informàtica.
    • Encara que al Labmèdia hi ha ordinadors disponibles, et recomano que duguis ordinador portàtil per tal de seguir el curs en el teu propi context de treball, i agilitzar la part pràctica. És indiferent el sistema operatiu, GNU/Linux, MacOSX o Microsoft Windows.

El curs està enfocat de manera que no haguem de dependre estrictament d’un programari o un altre per a entendre allò que fem. Alguns dels noms habituals en aquest món són programes com Madmapper, Millumin o Resolume. Però en realitat cap d’ells és imprescindible per a fer màpping, i podem fer servir altres programes informàtics, o fins i tot cap ni un.

Combinarem sessions més teòriques, o d’explicació de tècniques, amb estones en què per grups o, si hi ha la possibilitat, també individualment, farem pràctiques i podrem experimentar amb tot el que haguem après.

Per si tens curiositat, el Laboratori Mèdia de la Facultat de Belles Arts té per objectiu proporcionar als estudiants d’aquesta facultat l’equipament i el suport necessari per a treballar amb mitjans audiovisuals.

Crítica del màpping Colorama a l’Ajuntament de Barcelona. Mercè 2016.

El dijous passat vaig anar a veure el màpping que, com comença a ser tradicional durant les Festes de la Mercè, es projecta sobre la façana de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest any el màpping va ser encarregat a Playmodes. Playmodes és un estudi de creació audiovisual especialitzat en el que a vegades s’anomenen espectacles de la llum. En el cas de Playmodes podríem estar parlant de màppings o d’instal·lacions més envolvents basades en dispositius de llum. A aquestes darreres, l’espectador sol tenir una part activa transitant o participant de l’espai, i per altra banda l’àudio no acompanya sinó que és un actor principal.

L’obra es titula Colorama i vol il·lustrar una lluita en un món en blanc i negre on els colors introdueixen notes dissonants. L’opció de Playmodes per al màpping d’aquest any generava una expectativa, força ben satisfeta, de trencar amb la inèrcia de moltes de les propostes d’anys anteriors. En aquells casos, la proposta estètica queia una vegada i una altra en els llocs comuns que, malauradament, es van establir amb molta força durant el temps que la disciplina del màpping va sortir dels contextos més artístics, experimentals o del món del VJing i va esdevenir popular entre el gran públic. M’estic referint a unes estètiques i iconografies molt infantilitzades, massa presència dels recursos narratius tradicionals que no sempre s’ajusten als codis del màpping, ús de l’espectacle per a emetre missatges amb un to entre propagandístic sobre l’edifici o la ciutat en qüestió i moralista en els valors contemporanis, entre altres vicis. El vídeo incrustat tot seguit conté algunes mostres d’aquests recursos i estètiques que, tot i que en algun cas poden tenir sentit, són objecte d’un abús total i saturen el panorama del que veiem als encàrrecs de caire més públic-institucional:

Em disposo fer una crítica de la proposta de Playmodes que, al contrari del que tot just comentava, fa un ús intel·ligent dels codis basats en l’abstracció i elements gràfics i colors molt primaris i simples, hereus de la cultura de la comunicació desenvolupada durant el segle XX. Hi ha un ús extensiu de la sincronia audiovisual entre cops sonors i lumínics, o establint altres relacions sinestèsiques entre el que passa i el que es veu. Dit en altres paraules, recuperem una de les dimensions irrenunciables del màpping, que és el rol de la façana com a llenç d’una sèrie de manifestacions visuals que, no obstant, no haurien d’haver d’atendre literalment l’arquitectura de l’edifici. És a dir, l’edifici ja hi és, i no hauria de ser necessari o obligatori llegir-lo.

En realitat, el que veiem a aquest màpping no aporta cap innovació (o molt poca) amb relació a d’altres treballs de Playmodes o de la trajectòria anterior dels seus membres. De fet, tant Santi Vilanova com Eloi Maduell en qualitat d’ànima de l’estudi, com en aquest cas concret Miki Arregui i Eduard Llorens, com un dels artistes visuals col·laboradors i coordinador respectivament, han estat membres actius del col·lectiu Telenoika i van participar d’una manera o una altra en una obra de referència com és el màpping d’inauguració de l’edició de 2011 del Kernel Festival a Desio, Itàlia. Al començament de Colorama veiem, precisament, algunes picades d’ullet a aquesta obra mestra:

Malauradament Colorama queda força lluny del màpping del Kernel. Parlo d’àudio per a començar a parlar dels aspectes que menys em convencen. Ja que és precisament un canvi en l’àudio, des de l’estil més electrònic que dominava fins ara cap a quelcom d’inspiració més retro de primera meitat del segle XX, el que fa de punt d’inflexió al qual s’arriba sense una progressió o clímax clar. A partir de llavors la peça tampoc es tanca d’una manera convincent. Si abans d’aquest punt teníem una sèrie de jocs audiovisuals que podien convèncer o agradar més o no tant, però mantenien una certa coherència, ara sembla que es perd el focus, i l’espectacle pren un caire una mica més proper a aquelles tendències d’anys anteriors que comentava al principi, sobre el màpping més popular en el sentit d’habitual entre el gran públic.

Si a això hi sumem algunes repeticions de motius musicals que ni passen del tot desapercebudes, ni tampoc queden emmarcades en una estètica clara basada en la reiteració, i el fet que en la sonorització potser hi falta una mica de potència o algun altre paràmetre que en la meva ignorància no sé precisar millor, tenim que a Colorama l’àudio no acaba de funcionar de la manera com sospito que els seus autors voldrien.

Com a conclusió de la valoració dels aspectes artístics de l’obra crec que Playmodes encerta fins a cert punt fent una aposta continuista amb relació al seu treball, sense arriscar en experiments que potser no funcionarien i atès que, per altra banda, la proposta sí que es trencadora amb el que d’altres ja han fet al mateix espai. No obstant, el client de l’encàrrec, i una part de tradició d’expectatives populars, sembla que pesen massa i no permeten fer una obra d’art rodona.

Aquesta valoració va acompanyada de la reflexió sobre si les condicions tècniques de l’espectacle em van permetre veure i sentir el que els artistes volien, com avançava fa un moment. Per una banda hi havia un problema de contaminació lumínica, que es podria haver evitat i que des del meu punt de vista és inacceptable en un espectacle de màpping d’una capital del disseny i la cultura com Barcelona. A més, però, la presència d’una tarima ocupant la meitat de les zones idònies d’observació del màpping i d’una torre que resta visibilitat desllueixen força l’espectacle. Ja que no és només o no tant una qüestió d’aforament. En el màpping també hi intervé de quina manera l’espectador es sent integrat a l’espai on es troba la façana on es projecta. En aquest cas és la Plaça de Sant Jaume. Si no podem garantir que la plaça ofereixi la seva majestuositat i percepció d’amplitud naturals perquè hi ha equipaments provisionals que la saturen, llavors potser l’Ajuntament s’hauria de plantejar si la seva seu, per totes aquestes raons, és l’espai idoni on plantejar aquesta mena d’intervencions artístiques.

Tant de bo, doncs, es vagi consolidant una altra manera de fer màppings a l’Ajuntament de Barcelona que sigui realment permeable a com el llenguatge evoluciona en aquesta disciplina tant jove. Però igualment i per raons de fons semblants, és important que el màpping no es faci només perquè toca, ven i està de moda: és l’Ajuntament qui té la responsabilitat de mostrar que pot satisfer els requeriments de producció propis d’un espectacle de qualitat.

Màpping de veritat, versió interactiva

De manera més familiar ja havia mostrat algunes primeres experimentacions amb les possibilitats interactives del Màpping de veritat durant la Festa Major de Montclar a principis d’agost. El dissabte passat vaig tenir l’oportunitat d’exposar-ne una versió millorada al Keyframebcn.

El Keyframebcn es defineix com un video creators meeting i aquesta edició es va celebrar a Hangar. Aprofito per agrair en Fran, en Gabriel i en Joan i tota l’organització, així com els altres companys que van participar-hi i les persones que van venir, per fer possible aquesta magnífica trobada.

Pràcticament no vaig canviar la part d’anàlisi d’àudio perquè realment entre un moment i l’altre no he pogut aprendre més sobre això. Però com que en aquest cas l’atenció dels espectadors és compartida i la reproducció és contínua, sí que vaig afegir un parell de coses al patch de Puredat:

  • fer que els clips/escenes s’escollissin de manera aleatòria
  • i que la durada de cada una d’aquestes escenes fos també aleatòria entre 1 i 120 segons

D’aquesta manera la instal·lació (que no té àudio) interactuava amb la música que altres companys estaven punxant juntament amb els seus visuals, i jo pràcticament no l’havia d’atendre perquè, sortosament, els paràmetres inicials que vaig posar al patch van funcionar raonablement bé durant tota l’estona.

 

Primer experiment interactiu entre el violoncel i el Màpping de veritat

Durant tres setmanes del mes de juliol he tingut l’oportunitat de participar a la residència artística de Medialab-Prado, un laboratori ciutadà de Madrid, en el marc del seu programa Interactivos’16. Allà m’he dedicat a aprendre Puredata, un llenguatge de programació visual pensat originalment per a la creació sonora, però amb moltes més possibilitats actualment.

El que mostro aquí és un dels primers resultats d’aquest aprenentatge, que com era d’esperar aplico al meu camp de proves habitual en màpping: el “Màpping de veritat”. Si en vols saber més, mira alguns altres dels meus vídeos recents. En aquest cas jo toco el cello i un micròfon captura el so, que s’envia a un petit programa en Puredata que detecta el to i el volum, i en funció d’això, altera la velocitat i el punt de reproducció del vídeo que es projecta sobre el dibuix.

Aquest diumenge vinent dia 7 d’agost muntaré la instal·lació en el marc de la Festa Major de Montclar, cap al vespre-nit. Si t’hi vols acostar, allà seré. Si no, sempre et quedarà el vídeo. Espero que t’agradi!

taller de màpping de butxaca a Telenoika al maig

El proper mes de maig, en unes dates que encara no puc concretar, impartiré un taller de màpping a Telenoika. Molt probablement farem el taller de 20 hores, de dilluns a divendres, i les sessions seran des de les 18 fins a les 22h per a facilitar que l’assistència de tots els interessats. A aquest vídeo podeu veure una petita demo de què podem arribar a fer amb màpping i comentaris sobre el taller. Espero que t’agradi!